Pescetariana

No hi ha una xifra fixa, però les guies nutricionals europees solen recomanar entre 2 i 4 racions setmanals de peix, amb almenys una de peix blau per cobrir EPA i DHA. Variar entre peix blanc (lluç, bacallà), peix blau (sardina, verat, salmó) i marisc ajuda a equilibrar l'aportació de mercuri, ja que espècies grans com el peix espasa o el tonyina vermella en concentren més. Per a dones embarassades convé limitar aquestes espècies grans.

El peix i el marisc tenen un índex glucèmic pràcticament nul perquè aporten proteïna i greix sense carbohidrats. L'impacte glucèmic del menú depèn molt de les guarnicions: llegums, quinoa, arròs integral o verdures tenen IG moderat o baix, mentre que arròs blanc, pa refinat o patata bullida el pugen. Combinar peix amb fibra i greixos saludables com l'oli d'oliva alenteix l'absorció de glucosa.

Si s'inclou peix variat, ous i lactis, el risc de dèficits és baix. Els punts a vigilar són el ferro, ja que el ferro hemo de la carn vermella desapareix i el del peix és menor, i el zinc, més abundant en carns. Combinar llegums amb vitamina C en millora l'absorció. També convé assegurar fonts regulars d'omega-3 marí i, segons l'exposició solar, vitamina D.

Un vegetarià clàssic (ovolactovegetarià) no menja cap animal, ni terrestre ni marí, però sí ous i lactis. El pescatarià sí que inclou peix i marisc, fet que aporta proteïna animal completa, vitamina B12, iode i omega-3 EPA i DHA preformats, nutrients que en la dieta vegetariana estricta cal obtenir d'algues, suplements o aliments fortificats.