Verdures

Les fulles verdes (espinacs, enciam, ruca, kale), els cogombres, el carbassó, l'api, els pebrots verds, el bròquil i la coliflor solen contenir menys de 5 g d'hidrats per 100 g. Per això són habituals en plans keto i low-carb. En canvi, patata, moniato, remolatxa i panís en tenen bastants més.

Entre les més proteiques destaquen els pèsols (uns 5-6 g per 100 g), els espinacs i les bledes cuites, els espàrrecs, el bròquil i les cols de Brussel·les, amb 2-3 g per 100 g. Tot i així, la quantitat és modesta comparada amb llegums o cereals, i el perfil d'aminoàcids és incomplet sense combinar-les.

La majoria de verdures no fècules tenen un IG baix, per sota de 30, gràcies al seu alt contingut en aigua i fibra. La pastanaga crua ronda el 30, mentre que la cuita puja a uns 40-50. La patata bullida té un IG alt (al voltant de 78) i la xirivia i la remolatxa cuita també són moderades-altes.

En la fase restrictiva de la dieta low-FODMAP s'admeten habitualment cogombre, pastanaga, carbassó, espinacs, enciam, pebrot vermell, albergínia, tomàquet (en racions petites) i mongeta tendra. Cal limitar ceba, all, coliflor, bolets i espàrrecs, ja que contenen fructans o polyols que poden causar molèsties digestives.