Peix i marisc

Els peixos blaus d'aigües fredes encapçalen la llista: el salmó atlàntic, la sardina, la verat (cavalla), l'areng i l'anxova aporten entre 1,5 i 2,5 g d'EPA + DHA per ració de 100 g. La tonyina fresca en té menys que la de llauna en oli, i els peixos blancs com el bacallà o el lluç n'aporten quantitats força modestes, per sota de 0,3 g.

Sí, la majoria de mariscs encaixen bé en keto perquè tenen pràcticament zero hidrats de carboni i una bona proporció de proteïna i greix. Les gambes, els musclos, els calamars i el cranc en són exemples clars. Les ostres contenen uns 4–5 g de carbohidrats per 100 g per culpa del glicogen, així que cal comptar-les si es fa una keto estricta.

El peix aporta de mitjana entre 18 i 25 g de proteïna per 100 g cuinats, amb tots els aminoàcids essencials. La tonyina i el bacallà sec en són dels més densos (24–26 g), mentre que el salmó es mou al voltant dels 20–22 g. El marisc com les gambes ronda els 20 g, i els musclos i les ostres en tenen una mica menys, uns 10–12 g.

Algunes espècies grans i depredadores acumulen més mercuri, com el peix espasa, el tauró, l'emperador o la tonyina vermella. Les opcions amb nivells baixos inclouen la sardina, l'anxova, la truita, el salmó, el bacallà, el lluç i la majoria de mariscs com gambes, musclos i cloïsses. Per això les guies sanitàries recomanen variar el consum i prioritzar les espècies petites.