Rostit dominical britànicLectura de 5 min

Filet Wellington vs Rostit de Diumenge: Calories, Greix, Proteïna

Filet Wellington vs rostit de diumenge per 100 g: 368 vs 185 kcal, 27,4 vs 8,5 g de greix. Filet en crosta de pasta de full vs rostit tallat tradicional — la diferència calòrica.

El filet Wellington i el rostit de diumenge són els dos plats centrals de la cuina britànica de vedella. El Wellington és menjar de celebració; el rostit de diumenge és un ritual setmanal. Aquesta distinció es reflecteix en la nutrició: per 100 g, el Wellington arriba a 368 kcal enfront de les 185 kcal del rostit. La diferència prové de la crosta de pasta de full i la capa de duxelles i prosciutto.

La proteïna és superior al Wellington (19,2 g vs 13 g per 100 g) perquè el filet de vedella és un tall molt magre, però la relació proteïna per caloria s'inverteix: el rostit aporta 7 g de proteïna per 100 kcal enfront dels 5,2 g del Wellington.

Comparació ràpida

Per 100 g Filet Wellington Rostit de diumenge
Calories 368 kcal 185 kcal
Proteïna 19,2 g 13,0 g
Greix 27,4 g 8,5 g
Greix saturat 9,6 g 3,2 g
Hidrats de carboni 10,3 g 15,0 g
Sucres 0,1 g 2,5 g
Fibra 0,4 g 2,0 g
Sodi 182 mg 320 mg
Potassi 274 mg 380 mg
Calci 9 mg 35 mg
Ferro 3,4 mg 2,2 mg
Vitamina C 0,6 mg 8,0 mg
Índex glucèmic 45

Macros i calories

Una ració de 200 g de filet Wellington = 736 kcal. Una ració de 200 g de rostit de diumenge (Yorkshire pudding i salsa inclosos en el pes del plat) = 370 kcal. El Wellington és un plat de ració fixa on no es pot reduir la densitat calòrica sense abandonar la forma; el rostit s'adapta al gruix de les llesques.

El greix marca la diferència principal: 27,4 g vs 8,5 g per 100 g. La major part del greix del Wellington prové de la pasta de full — la massa laminada amb mantega té aproximadament un 30 % de greix en pes. La capa de prosciutto i les duxelles lligades amb mantega eleven el perfil de greix per sobre del tall de rostit de vedella més ric.

El greix saturat és de 9,6 g vs 3,2 g per 100 g. L'assignació diària de greix saturat de l'OMS per a una dieta de 2.000 kcal és de 22 g; una ració de 200 g de Wellington n'usa el 87 %.

Vitamines i minerals

El rostit de diumenge aporta més micronutrients en la majoria de categories perquè se serveix amb pastanagues, bròquil, pèsols, salsa i Yorkshire pudding, tot comptabilitzat sota la mateixa identitat de plat. Els 8 mg de vitamina C per 100 g provenen de les verdures; els 2 g de fibra per 100 g, de la mateixa font.

El ferro és l'excepció: el Wellington en té més (3,4 vs 2,2 mg per 100 g) perquè el filet de vedella és el tall amb més ferro i el farciment no es dilueix amb verdures. Una ració de 200 g de Wellington aporta ~7 mg de ferro, aproximadament el 40 % de l'objectiu diari d'un adult.

El sodi és més alt al rostit de diumenge (320 vs 182 mg per 100 g) perquè la salsa i el Yorkshire pudding aporten sal que el Wellington no porta per se.

Greix saturat i arquitectura del plat

Els 9,6 g de greix saturat per 100 g del Wellington és el valor nutricional més destacable d'aquesta pàgina. Una ració de 200 g usa el 87 % del límit diari de l'OMS (22 g per a 2.000 kcal) en un sol plat.

El rostit de diumenge, fins i tot amb Yorkshire pudding i salsa, es manté per sota del 30 % del límit diari de greix saturat a la mateixa mida de ració.

Compatibilitat amb dietes

Dieta Filet Wellington Rostit de diumenge
Vegana No No
Vegetariana No No
Sense gluten No (pasta de full) Límit (salsa)
Sense lactis No (pasta amb mantega) Límit
Paleo No (pasta) Sí (sense pudding)
Mediterrània No Sí (talls magres)
Keto Límit No (Yorkshire pudding)
Baix en FODMAP Límit

El rostit de diumenge és el plat més flexible: sense Yorkshire pudding i amb verdures addicionals, s'adapta als esquemes Paleo, mediterrani i baix en FODMAP. La pasta del Wellington el deixa fora de qualsevol pauta sense gluten o baixa en hidrats de carboni.

Quan triar el filet Wellington

  • Més proteïna per 100 g (19,2 g) — el filet és un dels talls més magres.
  • Un 55 % més de ferro (3,4 vs 2,2 mg per 100 g).
  • Menys sodi per 100 g (182 vs 320 mg) quan se serveix sense salsa.
  • IG de 45 (baix-mitjà) — la proteïna i el greix alenteixen la resposta glucèmica.
  • Plat central per a ocasions especials: aniversaris, celebracions, sopars formals.

Quan triar el rostit de diumenge

  • La meitat de calories per 100 g — sostenible com a ritual setmanal.
  • Un terç del greix saturat (3,2 vs 9,6 g per 100 g).
  • Cinc vegades més fibra procedent de les verdures acompanyants.
  • 13 vegades més vitamina C de les pastanagues, els pèsols i altres verdures del rostit.
  • Escalable: alimenta 6–8 persones amb una sola peça, i sobren entrepans tota la setmana.

Combinacions pràctiques

El filet Wellington és estructuralment complet — pasta + carn + duxelles ja aporten tres capes. L'acompanyament tradicional és un jus de porto, verdures arrels glassejades i una amanida verda. Prescindiu del gratinat de patata o les patates bullides com a guarnició — la pasta ja cobreix els hidrats de carboni.

El rostit de diumenge demana l'assortiment britànic complet: patates rostides, Yorkshire pudding, pèsols, pastanagues, salsa. Una versió més senzilla (rostit de vedella + verdures al vapor + una salsa lleugera) redueix la càrrega calòrica un 30 % sense perdre la identitat.

Per als àpats britànics setmanals: rostit de diumenge cada cap de setmana, Wellington una vegada per trimestre.