Formatges britànicsLectura de 6 min

Cheddar madur vs Stilton: Calories, Sodi, Calci

Cheddar madur vs Stilton per 100 g: 410 vs 395 kcal, 670 vs 1100 mg de sodi, 720 vs 320 mg de calci. Els dos grans formatges britànics comparats en detall.

El Cheddar madur i el Stilton s'elaboren tots dos amb llet de vaca — però l'assemblea s'acaba aquí. Per 100 g, el Cheddar madur aporta 410 kcal amb 720 mg de calci i 670 mg de sodi. El Stilton se situa en 395 kcal amb 320 mg de calci i 1.100 mg de sodi. El titular és el sodi: el Stilton en conté un 64 % més per gram, perquè el motlle blau necessita un entorn molt salat per prosperar.

La segona dada clau és el calci. L'estructura premsat-i-envellida del Cheddar madur concentra el mineral; la textura més tova i venada del Stilton en reté menys per gram. La mateixa llet, resultats minerals completament diferents.

Comparació ràpida

Per 100 g Cheddar madur Stilton
Calories 410 kcal 395 kcal
Proteïnes 25,5 g 23,5 g
Greixos 34,0 g 33,0 g
Greixos saturats 21,5 g 20,5 g
Hidrats de carboni 0,4 g 0,5 g
Sucres 0,1 g 0,1 g
Fibra 0,0 g 0,0 g
Sodi 670 mg 1100 mg
Potassi 98 mg 130 mg
Calci 720 mg 320 mg
Ferro 0,3 mg 0,4 mg

Macros i calories

Una ració de 30 g és la referència habitual per a un tauler de formatges. A aquest pes: Cheddar madur = 123 kcal, Stilton = 119 kcal. La diferència de 15 kcal per 100 g prové principalment del greix (34 vs 33 g per 100 g), dins del marge de variació normal.

Proteïnes i greixos saturats també són propers. Tots dos se situen al límit superior de la categoria en densitat proteica — 25,5 vs 23,5 g per 100 g — i tots dos porten la càrrega elevada de greixos saturats típica dels formatges de llet de vaca envellits. Una ració de 30 g de qualsevol dels dos aporta 6 g de greixos saturats, aproximadament una quarta part de la ingesta diària recomanada per l'OMS.

Els hidrats de carboni són essencialment zero en tots dos, per això els formatges envellits s'adapten millor als esquemes cetogènics que els làctics frescos.

Vitamines i minerals

El calci és la diferència més gran. Els 720 mg per 100 g del Cheddar madur cobreixen el 22 % de l'objectiu diari d'un adult en una sola ració de 30 g. Els 320 mg per 100 g del Stilton representen la meitat — els formatges blaus perden calci al sèrum durant el desenvolupament del motlle, i la textura venada és estructuralment menys densa en minerals.

El potassi és lleugerament superior en el Stilton (130 vs 98 mg), però cap dels dos n'és una font significativa. El ferro és residual en tots dos (0,3–0,4 mg).

En resum: el Cheddar madur és alt en calci i moderat en sodi; el Stilton és modest en calci i molt alt en sodi.

Sodi: el problema del Stilton

Amb 1.100 mg de sodi per 100 g, el Stilton és un dels aliments amb més sodi del catàleg britànic. Una porció de 30 g aporta 330 mg — el 16 % del límit diari de l'OMS. Dues peces de Stilton en un tauler de formatges més un àpat ja ric en sodi supera ràpidament els 2.000 mg diaris.

El Cheddar madur, amb 670 mg per 100 g, és alt però no extrem: una ració de 30 g = 200 mg de sodi, ~10 % del límit diari.

Per a qualsevol persona amb hipertensió, problemes renals o dieta restringida en sodi, el Cheddar madur és l'opció amb menys sodi. El Stilton passa a ser un formatge d'un cop al mes.

Envelliment i textura

El Cheddar madur es premsa i s'envelleix durant 12–24 mesos per als etiquetats "extra madur" o "vintage". El resultat és un formatge ferm i esmicolable amb umami concentrat i un final intens.

El Stilton és molt més jove (8–12 setmanes) i utilitza motlles de Penicillium roqueforti injectats durant l'envelliment. Les venes blaves es desenvolupen a les butxaques de retenció d'humitat de la quallada. El sabor és més intens, més salat i més complex que el del Cheddar madur; molts tastadors el troben aclaparador en porcions grans, cosa que limita la ingesta de manera natural.

Per fondre: el Cheddar madur és molt millor. Per esmicolat en amanides o pasta: l'estructura del Stilton és la indicada.

Compatibilitat amb dietes

Dieta Cheddar madur Stilton
Vegana No No
Vegetariana Sí (sense quall animal)* Sí (sense quall animal)*
Sense gluten
Sense làctics No No
Paleo Límit Límit
Mediterrània Límit No (sodi elevat)
Cetogènica Sí (0,4 g de carbohidrats) Sí (0,5 g de carbohidrats)
Low-FODMAP Sí (envellits) Sí (envellits)

*La compatibilitat vegetariana depèn de la font del quall. Les versions modernes amb quall microbià o vegetal són aptes per a vegetarians; les versions tradicionals amb quall animal no ho són.

Tots dos formatges són compatibles amb la dieta cetogènica i la low-FODMAP: l'envelliment descompon la lactosa fins a nivells negligibles i el contingut en hidrats de carboni és essencialment zero.

Quan triar Cheddar madur

  • 2,3 vegades més calci per 100 g — contribució substancial a l'objectiu diari.
  • Un 39 % menys de sodi per 100 g.
  • Més proteïnes (25,5 vs 23,5 g).
  • Es fon bé — apte per a aplicacions culinàries on el Stilton no funciona.
  • Perfil de sabor més suau — més versàtil en entrepans i aperitius.
  • Més barat per quilogram que el Stilton envellits.

Quan triar Stilton

  • Complexitat de motlle blau que cap Cheddar madur reprodueix.
  • Lleugerament més potassi per 100 g (130 vs 98 mg).
  • Marida amb porto, xerès o vins dolços.
  • S'esmicula en amanides, pasta o sobre filet.
  • Referent cultural britànic de taula festiva.
  • Més densitat d'umami per mos — una porció petita satisfà les ganes de formatge.

Maridatges pràctics

El Cheddar madur marida àmpliament: pomes, peres, nous, branston pickle, cervesa rossa madura, sidra seca. Com a formatge per fondre encaixa en entrepans torrats, macarrons amb formatge, patates al forn i truites.

El Stilton demana contrastos dolços: pera, figa, mel, nous, porto, vi dolç. Com a base de salsa sobre filet aporta molt de sabor amb poc pes d'ingredient. Millor a temperatura ambient sobre una galeta, no fos.

Per al consum setmanal: Cheddar madur 30 g la majoria de dies com a aperitiu; Stilton 30 g un cop a la setmana en un tauler de formatges acompanyat de vi. La combinació cobreix el calci làctic sense sobrecàrrega de sodi.